VULPELLAC - P A L S - VULPELLAC

Ruta “Colombina” : un nou itinerari BTT

Una representació reduïda, però no menys esforçada, dels practicants de BTT del Club Nestlé, ha participat el proppassat 30 d’Octubre de 2002, en un nou itinerari per les comarques gironines. Es tracta de l’anomenada Ruta Colombina.

Vulpellac, interessant poblet a tocar la Bisbal, fou el lloc d’inici i també punt de tornada de l’esmentada ruta. En l’altre extrem de la volta, a la zona d’aiguamolls^[1] i gairebé^[2] a tocar el mar, les Basses d’en Coll; a prop de les antenes de ràdio de la “Cia”; propagadores, com tothom sap, de la llibertat americana.

Vam poder observar, a mesura que anàvem avançant en l’itinerari, com la major part dels municipis han tingut l’encert de reconvertir antics camins de pagès, semiabandonats, en esplèndides vies perfectament retolades al servei, i gaudi^[3], de caminaires i practicants de BTT.

Els Clots de St. Julià, primer lloc on ens vam aturar a fer la primera visita. Es una antiga pedrera que s’allarga de Canapost a Peratallada. Es tracta d’uns quants turons^[4] completament balmats^[5], com si es tractés d’un “gruyère”; es una característica inapreciable si, en lloc d’endinsar-nos-hi^[6], l’esguardem^[7] a certa distància . El “clot^[8]” més notable deu fer de 30 a 40 mts. de diàmetre per uns 10 a 15 de fondària. A aquesta profunditat s’hi ha desenvolupat una vegetació més pròpia de les humitats del bosc de ribera. La qual cosa contrasta visiblement amb les atapeïdes^[9] i habituals pinedes de l’indret^[10].

La observació, per altra part, d’altres detalls d’interès com son la gran quantitat de marques deixades per les eines dels picapedrers en l’extracció de material; o com la visió, en la part més enlairada, d’una mena de pseudo-monument al cim d’una massa rocallosa hi ha qui hi veu un lleó esculpit que representaria, segons alguns, una primitiva capella paleocristiana.

Peratallada, Palau-sator i Fontclara, van ser les següents etapes de la ruta; val a dir que son pobles de parada obligada. Com la majoria dels pobles de l’Empordà, conserven un marcat aire medieval i, afortunadament, un interès creixent per part dels seus habitants en mantenir aquest estil endinsat en la història . Visible, entre altres aspectes, en les nombroses restauracions dutes^[11] a terme en els carrers, places i cases de la majoria dels nuclis antics d’aquests pobles.

Apropant-nos ja al municipi de Pals, vam passar per un casalot - mig masia, mig palau-(del Sr. De Rocamora) quasi en estat ruïnós i amb destacats elements arquitectònics d’aire nobiliari, escampats ací i enllà, que l’anomenen Can Bach. Esguardant aquesta bellesa del passat hom^[12] agrairia una bona restauració amb la possibilitat, això si, de poder-la visitar i badar-hi^[13] detingudament.

Tot pedalant, potser amb algun esbufec^[14] inapreciable, comencem a albirar^[15], camps enllà, la inconfusible silueta, un punt boirosa, del “colombí” poble de Pals. Abans d’arribar-hi però, girem cua^[16] cap a l’esquerra i ens adrecem^[17] cap a la següent parada: el Molí de Pals (o Mas Tafurer, o castell de St. Miquel, o Mas de Salvador Tamarit, ...o també ... “l’antic port fluvial i drassana de Pals d’on hauria sortit, suposadament, el Sr. C. Colom a descobrir les Índies, com en deien aleshores, a fer el seu primer viatge”.)

Fantasia històrica?, es possible; però en tot cas i fins al dia que es pugui afermar la darrera i definitiva paraula l’Ajuntament d’aquest poblet, en els seus fulletons adreçats als visitants ja ho adverteix: “ Hi ha algun historiador que manté la teoria de que “Colom hauria salpat^[18] de Pals quan va descobrir Amèrica ...” No es podrà dir que no estaven a l’aguait^[19], per si de cas...

Travessada la carretera que va cap a Torroella, deixem una granja d’estruços a la dreta i ens plantem al Molí de Pals. Raons de cortesia ens fan anunciar la nostra presència així com demanar permís, alhora^[20], per a fer qualques^[21] fotografies a la bassa^[22] del molí.  

Un cop “situats”, i havent realitzat la corresponent sessió fotogràfica en aquest racó de l’Empordà, al bell mig^[23] dels arrossars, el “tècnic” en Ports i drassanes medievals, que exercia com a “cap d’expedició”, anava garlant^[24] com un “entès” bo i esplaiant-se^[25] en l’exposició de tot el seu saber “colombí”.

Clots, llot^[26] i bardisses^[27], i un breu descans en una mena d’observatori d’aus, ens acompanyen abans d’arribar a les Basses d’en Coll : nom amb que es coneixen actualment els aiguamolls de Pals. Fins entrat el S. XVIII, i abans que les terres i sorres d’al·luvió provinents del riu Daró l’omplíssim, aquest lloc era conegut amb el nom de l’Estany de Pals.

A partir d’aquí, i en la seva primera etapa, agafem el camí de tornada fins al poble de Pals. Així, després de travessar arrossars, pinedes i alguna urbanització ens acostem cap al mas de Can Pou de ses Garites, notable i conservat exemple de la típica masia fortificada de l’Empordà del S. XVI (època de pirates) i molt a prop dels “Quermanys”: muntanyes conegudes per importants restes d’antics poblaments neolítics i protohistòrics. Algú hi situa, fins i tot, la mítica ciutat de Gypsela, anomenada ja pels antics cronistes grecs.

El següent moment digne d’ésser esmentat, així doncs, l’hem de situar en l’entaulament, obertament desitjat i de bell antuvi^[28], al cafè-taverna de Cal's Pescadors, a Pals, on amb tarannà^[29] diligent ens van servir un arròs del país, a l’estil de la mestressa de la casa, que “qui més qui menys” va agrair de debò.

Abans de tornar-nos-en, vam decidir que no podíem fer-ho sense visitar, ni que fos breument, el nucli antic del poble, anomenat “el Pedró”, i els seus casalots, detalls arquitectònics i ornamentals, etc., es a dir: l’antic recinte fortificat del castell de “Mont Aspero”, que és la denominació coneguda més antiga del castell de Pals.

Finalment, i de la mà segura del guia oficial, en Joan Canyigueral, l’expedició va arribar, sana i estàlvia, a Vulpellac. I, si hem de creure rumors i parladuríes, podem pensar que es va assolir l’objectiu proposat de conèixer una mica més, el paisatge i la història d’aquest racó del Baix Empordà.

Lleonard Garcia